CONSUM

Exercim el dret d’alimentar-nos amb justícia social i ambiental

En la construcció d’un model alimentari més just, també hi té un paper el consum responsable. L’agroecologia fa propostes que s’adapten a la diversitat de realitats dels territoris, de les persones consumidores i productores, i es genera preguntes sobre el model de consum imperant i el que volem incentivar per promoure tractes justos amb les productores i el territori i dietes saludables i accessibles per a tothom.

Mapegem la diversitat de propostes en marxa, des de grups de consum, agrobotigues i supermercats cooperatius a restauració i horts compartits. També llistem recursos per aprofundir en la pràctica i reflexió del consum agroecològic.

Consum agroecològic

Grups de consum, supermercats cooperatius, comerços de proximitat amb producte ecològic, agrobotigues, mercats de pagès… espais que ens permeten practicar un consum conscient i corresponsable amb mantenir un món rural viu

Mengem agroecològic, mengem local

Quan escollim quins aliments posem a taula estem fent una elecció que impacta molt més enllà del nostre paladar. Com podem fer un consum responsable d’allò que mengem? Aquí us deixem algunes idees.

Apostem per l’abastiment agroecològic i de proximitat perquè creiem en la corresponsabilitat amb les petites productores i elaboradores. Volem contribuir a enfortir i fer visible el paper de la pagesia amb el nostre consum i impulsar alternatives al model alimentari dominant que siguin sostenibles i cuidin el territori. Per això promovem circuits curts de comercialització dels aliments. I alhora, recuperem hàbits saludables a taula i donem vida al petit comerç.

FOTO: Mengem Osona

Venda directa

La pròpia pagesia o l’artesanat a vegades ven directament a la finca o en una botiga pròpia, ja sigui física o amb comandes en línia. Trobareu més de 250 punts de venda directa al directori Abastiment Agroecològic o bé en reculls locals com el de La Vall del Corb. I també podeu fer compra directa als mercats agroecològics o de pagès.

Algunes xarxes alimentàries locals fan venda directa col·lectiva de diversos projectes, en espais físics o virtuals. A l’Einateca Agroecològica trobareu opcions de venda mancomunada com:

FOTO: El Rebost

Botigues i supermercats cooperatius

Sorgeixen de grups de persones consumidores que s’uneix en cooperativa per gestionar una botiga o supermercat amb la voluntat de transformar el model de consum. Cada cop són més les iniciatives d’aquest tipus que, a més, prioritzen comprar directament a qui produeix o elabora els productes per omplir les seves lleixes. Algunes de les que estan en marxa són:

Us hi podeu apropar i informar-vos del seu funcionament per abastir-vos d’una gran varietat de productes agroecològics en un sol espai.

FOTO: La vinagreta

Cooperatives o grups de consum agroecològic

Són agrupacions de persones consumidores que cooperen per fer compres col·lectives sota uns criteris establerts per a elles mateixes. Fan acords o inclouen com a sòcies a la pagesia, ramaderia o proveïdores que elaboren aliments. A Pam a Pam n’apareixeran més de 60 a tot el territori si busqueu amb les paraules clau «grup de consum». Alguns dels molts exemples que podeu trobar:

FOTO: Xarxa pagesa

Comerços o plataformes especialitzades

Hi ha petites botigues que compren directament a productores o elaboradores locals, en alguns casos també amb criteris ecològics, al directori de Pam a Pam en trobareu una pila filtrant pel sector alimentació. Com poden ser:

També hi ha mercats ambulants i paradistes que ofereixen productes de proximitat al recull de Mercat Setmanal. En digital, hi ha algunes plataformes de comercialització en línia on la producció i elaboració agroecològia s’agrupa per fer-nos arribar els seus productes.

  • Katuma aposta per un nou model de consum amb botigues digitals de diversos projectes
  • La Zona és el marketplace de l’ESS i el consum conscient (aliments no frescos)
  • La Païssa agrupa projectes de ramaderia, pastura i formatges

FOTO: Senterada Viu

Horts col·lectius

Si us agrada l’horticultura i enxarxar-vos amb el veïnat, també podeu participar en horts gestionats de forma col·lectiva i proveir-vos de verdures al mateix temps que enfortiu les relacions comunitàries. Al mapa de les economies comunitàries de la XES n’hi ha una vintena, com per exemple:

FOTO: Boh

Restauració

Cada cop són més els bars, restaurants, allotjaments o espais de restauració col·lectiva que opten per abastir-se d’aliments directament de qui els produeix amb criteris de proximitat, de temporada i sovint també d’agroecologia. Al sector de restauració de Pam a Pam n’hi ha de tota mena, us deixem aquí alguns exemples per si voleu menjar en locals amb un valor afegit: